Avança amb nosaltres a l’Ajuntament (II)

Us presenten el calendari d’Avancem per als propers 20 dies. Presentem el moviment a dos municipis i culminem amb una trobada municipalista a Badalona, on presentarem una vintena de candidats i els 20 compromisos programàtics.

31 de gener: Comissió permanent d’Avancem a Barcelona.

6 de febrer: Presentació d’Avancem a Lleida, amb Susana Roca i Joan-Ignasi Elena. També participaran dirigents d’EUiA, ICV i ERC.

14 de febrer: Presentació d’Avancem a Cardedeu, amb Juanjo Torres i Joan-Ignasi Elena. També participarà algun dirigent d’ICV-EUiA.

21 de febrer: Trobada Municipalista a Badalona. Podeu trobar el programa aquí.

 

Fabian Mohedano (Coordinador de Campanya i Impuls territorial)

 

 

Posted in Articles | Desactiva els comentaris

Avança amb nosaltres a l’Ajuntament (I)

Un cop superat l’atzucac de la convocatòria d’Eleccions al Parlament de Catalunya, els partits i els diferents moviments ciutadans ens hem posat mans a l’obra i estem treballant ja en formular programes marc que ens ajudin a plantejar pactes pre i post electorals.

Avancem com a moviment cívic concorrerà a les properes eleccions, de forma majoritària, a partir de l’acords i aliances locals de progrés amb els diferents partits polítics progressistes del país. La nostra aportació doncs serà programàtica i de persones. El programa l’aprovarem a la Trobada municipalista 2015 el proper 28 de febrer a Badalona. Allà també tindrem l’oportunitat de presentar una vintena dels candidats. Podeu llegir la primera versió del programa aquí. L’exercici de la democràcia, la construcció nacional des de baix, l’estat del benestar 3.0 i la convivència i el turisme sostenible seran els 4 eixos a partir dels quals impulsarem 20 propostes concretes programàtiques.

En relació a la construcció de les aliances, entenem que s’han construir de baix a dalt, obertes a tots els actors, creant noves complicitats alternatives que conflueixin en un projecte de governança local, liderat per l’esquerra social i/o política. No podem oblidar en cap cas que la funció del poder local ha de ser la construcció d’una societat més justa, igualitària, solidària.

Aquesta setmana (dimarts, 27 de gener) Joan Ignasi Elena, coordinador general del moviment, es desplaça a Tortosa per fer una presentació d’Avancem al Baix Ebre. També intervindrà Cristina Bel, membre de la Comissió permanent d’Avancem a Terres de l’Ebre.

Us anirem comunicant el nostre avenç municipal aquí de forma períodica.

Fabian Mohedano (Coordinador de Campanya i Impuls territorial)

Posted in Articles | Desactiva els comentaris

Final de curs 2014 – Avancem al 2015

Posted in Articles | Desactiva els comentaris

4a Assemblea general – #14DBCN

Posted in Articles | Desactiva els comentaris

Assemblees preparatòries #14DBCN

Per participar en alguna de les assemblees preparatòria, envia un correu a avancem@espaisocialista.cat i t’informarem:
  • Barcelonès-Baix Llobregat (1 de desembre)
  • Barcelonès Nord-Maresme (9 de desembre)
  • Camp de Tarragona (5 de desembre)
  • Catalunya Central (10 de desembre)
  • Comarques Gironines (25 de novembre)
  • Lleida (12 de desembre)
  • Penedès-Garraf (11 de desembre)
  • Terres de l’Ebre (12 de desembre)
  • Vallès (22 de novembre)

 

Posted in Articles | Desactiva els comentaris

Renovem la identitat corporativa

Amb la convocatòria de la 4a Assemblea general a Barcelona, Avancem renova la seva identitat corporativa.

Millorem el logo:

Fem una nova web en un nou domini:

 www.espaisocialista.cat 

I renovem el blog, que fins ara havia estat la nostra web.

 

 

Posted in Articles | Leave a comment

Més enllà de la unitat

Al 1952, Carles Riba, escriptor i poeta del nostre noucentisme, va iniciar una fèrtil correspondència amb diferents personalitats dels sectors més inquiets de la intel·lectualitat espanyola amb la intenció de despertar l’interès per la cultura catalana. Per sort per la nostra història, Riba va donar a aquesta correspondència format de carta oberta publicant alguna d’elles en les revistes de l’època . Ara he tingut accés a alguna d’elles, en concret la que va adreçar a Dionisio Ridruejo, escriptor i curiós polític espanyol que d’inspirador del conegut himne falangista Cara al sol va passar a ser un furibund lluitador antifranquista. M’agradaria pensar que la pedagogia epistolar d’en Riba va tenir alguna cosa a veure en aquest gir copernicà.

En l’esmentada carta, resposta a un manifest de Ridruejo presentat amb el significatiu títol de Poetas en la unidad, Carles Riba li reclama una amistat basada en la llibertat, una amistat d’aquelles creades en el diàleg i no prèviament a ell. Una amistat creativa, productiva, des de la col·laboració o la divergència però sempre des de la mútua integritat. “Seamos amigos para que tú seas tú y yo sea yo”, li escriu a Ridruejo el company de la gran poetessa Clementina Arderiu. En definitiva, la unitat és un mitjà, mai un fi, sembla venir a dir. Jo també ho crec. En tots el ordres de la vida. També en el polític, per exemple en la confecció d’una oferta electoral o en la confederació organitzativa entre estats, d’igual a igual.

La meva sortida, i baixa, ara fa cinc mesos del partit polític que em va ajudar a augmentar allò que els primers constitucionalistes nord-americans anomenaven “felicitat pública” em va interpel·lar, no sense una primera angoixa ja superada, en relació al concepte polític de la unitat. A ningú se li escapa el ‘degoteig’ de baixes que pateix el PSC d’ençà alguns anys i fruit dels desencontres amb la trajectòria erràtica, social i nacional, de qui fins fa poc representava el paraigües de l’espai polític del socialisme catalanista.

S’ha patit una diàspora, a vegades excessivament calculada i a remolc dels calendaris, que resulta inasumible des de posicionaments responsables i no des del pueril anhel, ja caricaturesc, de la unitat per la unitat. El PSC, que no els socialistes catalans, ha deixat de ser una eina útil per transformar una societat injusta en molts aspectes i atacada per la xacra de la crisi i la corrupció. Entre d’altres episodis i sense entrar en debats sobre la dubtosa cultura política instal·lada en l’instrument, mesures com el suport al projecte de Barcelona World, una certa connivència en els silencis que ha patit i pateix la nostra societat, la catifa vermella col·locada en seu parlamentària a personatges de dubtosa actuació al seu pas per les portes giratòries, dibuixen una tolerància amb l’status quo, antagònica amb els valors socialistes. Tolerància que desmenteix a qui culpa de manera esquemàtica i pobre només a la qüestió nacional el trencament d’aquesta anhelada unitat.

Cal reaccionar des de l’esquerra. Amb idees, projectes i acció política transformadora, que és el que reclamen els ciutadans als nous actors que lideren l’esquerra política. De forma particular em sento i em sentiré feliç treballant per una Catalunya més justa i decent al costat, sovint des de la divergència i els matisos estratègics, amb Oriol Junqueras, Marta Rovira, Joan Herrera, Dolors Camats, David Fernàndez, entre d’altres. Potser la qüestió generacional ajuda i per això hem volgut fer d’Avancem un projecte jove. I evident, també compartint qüestions de país amb la resta de forces, és així com es planteja la política, pactant el consens i també el dissens, partint de conflicte per cercar posteriorment l’acord amb tots els matisos que calguin.

El Moviment Avancem neix el 2012 amb la voluntat de treballar per reconstruir un espai socialista, ara en bona part orfe, que contribueixi de manera proactiva a la recomposició del centre-esquerra a Catalunya, reclamant com a principal argument el canvi de cultura política. Decidits a intentar tornar a ser actors importants en la construcció d’una nova hegemonia política progressista per a la Catalunya dels propers anys. Amb el frontispici d’una unitat civil que ara ha de ser abordada des de capteniments radicalment diferents al d’una transició esgotada socialment. Això seria motiu d’un altra debat però només apunto ara una pregunta que darrerament em faig i m’inquieta. Era real el desig de ser un sol poble per part d’aquells que ara aposten la seva supervivència a recloure’s políticament a unes poques ciutats del país? Superar aquesta visió reduccionista i dual de Catalunya, posar-la en hora, és el gran repte del sobiranisme, especialment d’Esquerra Republicana. L’actitud d’Oriol Junqueras, alcalde de Sant Vicenç dels Horts és, en aquest sentit, un aval. La capacitat pedagògica mostrada per Iniciativa i EUiA, un altre. Ambdues formacions, per cert, amb uns relleus fets de manera admirable.

La diàspora comença a retrobar-se, des de les seves diferències i sensibilitats. Des del “Siguem amics perquè tu siguis tu i jo sigui jo“ d’en Riba no sempre assumit per culpa de certs tics aristocràtics covats en certa praxis política progressista sovint aburgesada. Però sabent que són moltes coses les que ens uneix: socialistes i catalanistes per les mateixes raons. I per això fa falta prèviament quelcom més que l’instrument partit. Poc a poc es va aclarint la destinació de cadascú de totes aquelles persones que hem ostentat responsabilitats institucionals a l’àmbit local. Des d’Avancem pensem l’horitzó de les eleccions municipals com a moment culminant per tancar aquesta separació, en molts casos traumàtica. De fet, ja estem treballant amb totes les forces polítiques progressistes per formular aliances locals de progrés, que per elevació, permetin donar resposta a l’exigència ciutadana de més polítiques de progrés, tal com indica l’esquerranització en les enquestes. El gran repte és oferir una resposta política a aquesta demanda, creïble, concreta, possible.

Com ho són els diaris, també determinades expressions culturals, les organitzacions i els moviments polítics responen a una determinada època, a una lògica, a una empenta generacional, que els fa autèntics, honestos, fins i tot irreverents en la demanda del canvi, del relleu. Avancem vol construir una xarxa polièdrica i municipalista. No pretenem tenir un sol centre, ni territorial ni operatiu. Entenem la política com la capacitat de donar respostes diferents, encara que ens formulem preguntes semblants. El que ens uneix és la manera d’entendre la vida i el col·lectiu, i amb aquest bagatge sumem moltes energies. El que hem de mantenir és el caràcter ideològic de la nostra proposta política, en el sentit d’idealista, d’utòpic, d’estar fonamentat en uns valors. I així anem sumant més gent a l’aventura que proposem. I no ho farem des de càlculs personals. Són el passat.

Joan Ignasi Elena, cofundador d’Avancem

 

Publicat a El Periódico el 29 de novembre de 2014

Posted in Articles | Leave a comment

Acte a Giriona, 10 d’abril de 2014

Posted in Articles | Leave a comment

Intervenció de Joan Ignasi Elena a la Trobada oberta socialista #COTXERES21M

Voldria, és un deure començar així, agraint la confiança, el suport, l’escalf, que ens heu expressat als 3 diputats, de moltes maneres i tanta gent durant aquestes darreres setmanes.

Vam votar en consciència. Amb vocació de representar i convençuts que complíem amb el nostre programa electoral.

Estem reconstruint Espai Socialista, no un corrent del PSC. S’està produint una diàspora evident a l’espai socialista i es un deure inexcusable anar a un procés de reconstrucció d’aquest espai que ha de continuar essent protagonista polític. Molt més en aquesta transcendental per la construcció de la Catalunya que ve.
Perquè Catalunya necessita d’aquest espai i perquè milers i milers d’homes i dones d’esquerres ens en sentim part.

De fet les idees, ni els partits, no són patrimoni de ningú. Són patrimoni del poble al que serveixen. I són hereus d’un passat, d’una tradició, del qual en som alhora deutors.
Necessitem que la diàspora es doti d’un subjecte polític que operi a l’espai socialista i sigui un element determinant i útil en la seva reconstrucció i alhora travant aliances sòlides a l’esquerra per esdevenir una alternativa de govern.
Voldria expressar la meva opinió sobre els eixos bàsics d’aquest projecte que col·lectivament hem d’anar construint:

- Aquest ha de ser un projecte que neixi de la base. Un projecte de persones, amb massa critica i impulsat de baix a dalt. Amb lideratges naturalment, però lideratges col·lectius. I lideratges que representen a aquesta massa crítica, no una massa crítica al servei d’un/uns lideratges

- Un projecte territorial. Amb presència al conjunt del territori. D’aquí la importància de la dimensió local i del rol dels electes i de l’estratègia municipal. Aquest ha de ser un instrument útil al servei de la conformació de majories de progrés a Catalunya – Un projecte que necessita un impuls generacional. Que no significa prescindir de ningú, ans al contrari!!! Però que necessita de l’impuls generacional perquè l’espai socialista orfe són avui les noves generacions que no han vist en aquest PSC, cap referent on sentir-se identificats i en el qual és residual. Un espai socialista nou de trinca.

- Un projecte sustentat en tres idees:

a) discurs nítidament d’esquerres, d’alternativa a la barbàrie que ens ha dut fins aquí.

b) inequívocament defensor del dret a decidir, com a punt de trobada de tota l’esquerra i com element nuclear i inexcusable del catalanisme polític avui .

c) radicalment regenerador i democràtic (transparència, corrupció, participació política…).

I tres eixos més:

1) Vocació majoritària. Voluntat inequívoca de governar Catalunya

2) Aposta x ser útil a la formació de majories d’esquerres en l’àmbit local i nacional

3) Bel·ligerant amb un status quo (formes, comportaments, complicitats) amb el que els ciutadans (i especialment les noves generacions) identifiquen al PSC i que inequívocament hem de combatre.

Per tot això us vull dir, fugint de la solemnitat, que no considero la meva acta de diputat com una representació personal. És vostra i a la vostra disposició la poso. A la vostra disposició i a la de la vocació que sempre m´ha mogut: la de representar la pluralitat del meu partit però sobre tot la de representar Catalunya des del socialisme catalanista. Avui he vingut a escoltar-vos, a sentir-me acompanyat perquè la nostra situació al Parlament de Catalunya, a la casa de tots , és , com a mínim , vergonyant. He de prendre una decisió i la vull prendre amb vosaltres. Des de la unitat, serem imparables. No som crítics, ni díscols. Som gent convençuda de quin són els nostres valors: socialisme i catalanisme per les mateixes raons. I si estem convençuts d’això, dels nostre socialisme, serem imparables. Mostrarem les febleses d’aquells que tinguin la temptació de prostituir-les. Perquè com deia el Marquès de Sade: “Tan febles són les vostres conviccions que us fan por les nostres?”

Endavant, Avancem! Visca, visca, visca Catalunya Socialista!

Cotxeres de Sants, 21 de març de 2014

Posted in Articles | Leave a comment

Convocatòria de la Trobada oberta socialista

 

Avancem i altres grups i persones de l’Espai Socialista que compartim idees i opinions, hem organitzat una trobada oberta de tots els col·lectius per parlar sobre la represa de l’espai socialista i les seves implicacions.

La trobada tindrà lloc el divendres 21 de març , a les 6 de la tarda, a les Cotxeres de Sants, carrer de Sants n. 79, de Barcelona.

Us podeu inscriure enviant-nos un correu electrònic a movimentavancem@gmail.com

 

Posted in Articles | Leave a comment