Amb la convocatòria de la 4a Assemblea general a Barcelona, Avancem renova la seva identitat corporativa.
Millorem el logo:
Fem una nova web en un nou domini:
I renovem el blog, que fins ara havia estat la nostra web.
Al 1952, Carles Riba, escriptor i poeta del nostre noucentisme, va iniciar una fèrtil correspondència amb diferents personalitats dels sectors més inquiets de la intel·lectualitat espanyola amb la intenció de despertar l’interès per la cultura catalana. Per sort per la nostra història, Riba va donar a aquesta correspondència format de carta oberta publicant alguna d’elles en les revistes de l’època . Ara he tingut accés a alguna d’elles, en concret la que va adreçar a Dionisio Ridruejo, escriptor i curiós polític espanyol que d’inspirador del conegut himne falangista Cara al sol va passar a ser un furibund lluitador antifranquista. M’agradaria pensar que la pedagogia epistolar d’en Riba va tenir alguna cosa a veure en aquest gir copernicà.
En l’esmentada carta, resposta a un manifest de Ridruejo presentat amb el significatiu títol de Poetas en la unidad, Carles Riba li reclama una amistat basada en la llibertat, una amistat d’aquelles creades en el diàleg i no prèviament a ell. Una amistat creativa, productiva, des de la col·laboració o la divergència però sempre des de la mútua integritat. “Seamos amigos para que tú seas tú y yo sea yo”, li escriu a Ridruejo el company de la gran poetessa Clementina Arderiu. En definitiva, la unitat és un mitjà, mai un fi, sembla venir a dir. Jo també ho crec. En tots el ordres de la vida. També en el polític, per exemple en la confecció d’una oferta electoral o en la confederació organitzativa entre estats, d’igual a igual.
La meva sortida, i baixa, ara fa cinc mesos del partit polític que em va ajudar a augmentar allò que els primers constitucionalistes nord-americans anomenaven “felicitat pública” em va interpel·lar, no sense una primera angoixa ja superada, en relació al concepte polític de la unitat. A ningú se li escapa el ‘degoteig’ de baixes que pateix el PSC d’ençà alguns anys i fruit dels desencontres amb la trajectòria erràtica, social i nacional, de qui fins fa poc representava el paraigües de l’espai polític del socialisme catalanista.
S’ha patit una diàspora, a vegades excessivament calculada i a remolc dels calendaris, que resulta inasumible des de posicionaments responsables i no des del pueril anhel, ja caricaturesc, de la unitat per la unitat. El PSC, que no els socialistes catalans, ha deixat de ser una eina útil per transformar una societat injusta en molts aspectes i atacada per la xacra de la crisi i la corrupció. Entre d’altres episodis i sense entrar en debats sobre la dubtosa cultura política instal·lada en l’instrument, mesures com el suport al projecte de Barcelona World, una certa connivència en els silencis que ha patit i pateix la nostra societat, la catifa vermella col·locada en seu parlamentària a personatges de dubtosa actuació al seu pas per les portes giratòries, dibuixen una tolerància amb l’status quo, antagònica amb els valors socialistes. Tolerància que desmenteix a qui culpa de manera esquemàtica i pobre només a la qüestió nacional el trencament d’aquesta anhelada unitat.
Cal reaccionar des de l’esquerra. Amb idees, projectes i acció política transformadora, que és el que reclamen els ciutadans als nous actors que lideren l’esquerra política. De forma particular em sento i em sentiré feliç treballant per una Catalunya més justa i decent al costat, sovint des de la divergència i els matisos estratègics, amb Oriol Junqueras, Marta Rovira, Joan Herrera, Dolors Camats, David Fernàndez, entre d’altres. Potser la qüestió generacional ajuda i per això hem volgut fer d’Avancem un projecte jove. I evident, també compartint qüestions de país amb la resta de forces, és així com es planteja la política, pactant el consens i també el dissens, partint de conflicte per cercar posteriorment l’acord amb tots els matisos que calguin.
El Moviment Avancem neix el 2012 amb la voluntat de treballar per reconstruir un espai socialista, ara en bona part orfe, que contribueixi de manera proactiva a la recomposició del centre-esquerra a Catalunya, reclamant com a principal argument el canvi de cultura política. Decidits a intentar tornar a ser actors importants en la construcció d’una nova hegemonia política progressista per a la Catalunya dels propers anys. Amb el frontispici d’una unitat civil que ara ha de ser abordada des de capteniments radicalment diferents al d’una transició esgotada socialment. Això seria motiu d’un altra debat però només apunto ara una pregunta que darrerament em faig i m’inquieta. Era real el desig de ser un sol poble per part d’aquells que ara aposten la seva supervivència a recloure’s políticament a unes poques ciutats del país? Superar aquesta visió reduccionista i dual de Catalunya, posar-la en hora, és el gran repte del sobiranisme, especialment d’Esquerra Republicana. L’actitud d’Oriol Junqueras, alcalde de Sant Vicenç dels Horts és, en aquest sentit, un aval. La capacitat pedagògica mostrada per Iniciativa i EUiA, un altre. Ambdues formacions, per cert, amb uns relleus fets de manera admirable.
La diàspora comença a retrobar-se, des de les seves diferències i sensibilitats. Des del “Siguem amics perquè tu siguis tu i jo sigui jo“ d’en Riba no sempre assumit per culpa de certs tics aristocràtics covats en certa praxis política progressista sovint aburgesada. Però sabent que són moltes coses les que ens uneix: socialistes i catalanistes per les mateixes raons. I per això fa falta prèviament quelcom més que l’instrument partit. Poc a poc es va aclarint la destinació de cadascú de totes aquelles persones que hem ostentat responsabilitats institucionals a l’àmbit local. Des d’Avancem pensem l’horitzó de les eleccions municipals com a moment culminant per tancar aquesta separació, en molts casos traumàtica. De fet, ja estem treballant amb totes les forces polítiques progressistes per formular aliances locals de progrés, que per elevació, permetin donar resposta a l’exigència ciutadana de més polítiques de progrés, tal com indica l’esquerranització en les enquestes. El gran repte és oferir una resposta política a aquesta demanda, creïble, concreta, possible.
Com ho són els diaris, també determinades expressions culturals, les organitzacions i els moviments polítics responen a una determinada època, a una lògica, a una empenta generacional, que els fa autèntics, honestos, fins i tot irreverents en la demanda del canvi, del relleu. Avancem vol construir una xarxa polièdrica i municipalista. No pretenem tenir un sol centre, ni territorial ni operatiu. Entenem la política com la capacitat de donar respostes diferents, encara que ens formulem preguntes semblants. El que ens uneix és la manera d’entendre la vida i el col·lectiu, i amb aquest bagatge sumem moltes energies. El que hem de mantenir és el caràcter ideològic de la nostra proposta política, en el sentit d’idealista, d’utòpic, d’estar fonamentat en uns valors. I així anem sumant més gent a l’aventura que proposem. I no ho farem des de càlculs personals. Són el passat.
Joan Ignasi Elena, cofundador d’Avancem
Publicat a El Periódico el 29 de novembre de 2014
Voldria, és un deure començar així, agraint la confiança, el suport, l’escalf, que ens heu expressat als 3 diputats, de moltes maneres i tanta gent durant aquestes darreres setmanes.
Vam votar en consciència. Amb vocació de representar i convençuts que complíem amb el nostre programa electoral.
Estem reconstruint Espai Socialista, no un corrent del PSC. S’està produint una diàspora evident a l’espai socialista i es un deure inexcusable anar a un procés de reconstrucció d’aquest espai que ha de continuar essent protagonista polític. Molt més en aquesta transcendental per la construcció de la Catalunya que ve.
Perquè Catalunya necessita d’aquest espai i perquè milers i milers d’homes i dones d’esquerres ens en sentim part.
De fet les idees, ni els partits, no són patrimoni de ningú. Són patrimoni del poble al que serveixen. I són hereus d’un passat, d’una tradició, del qual en som alhora deutors.
Necessitem que la diàspora es doti d’un subjecte polític que operi a l’espai socialista i sigui un element determinant i útil en la seva reconstrucció i alhora travant aliances sòlides a l’esquerra per esdevenir una alternativa de govern.
Voldria expressar la meva opinió sobre els eixos bàsics d’aquest projecte que col·lectivament hem d’anar construint:
- Aquest ha de ser un projecte que neixi de la base. Un projecte de persones, amb massa critica i impulsat de baix a dalt. Amb lideratges naturalment, però lideratges col·lectius. I lideratges que representen a aquesta massa crítica, no una massa crítica al servei d’un/uns lideratges
- Un projecte territorial. Amb presència al conjunt del territori. D’aquí la importància de la dimensió local i del rol dels electes i de l’estratègia municipal. Aquest ha de ser un instrument útil al servei de la conformació de majories de progrés a Catalunya – Un projecte que necessita un impuls generacional. Que no significa prescindir de ningú, ans al contrari!!! Però que necessita de l’impuls generacional perquè l’espai socialista orfe són avui les noves generacions que no han vist en aquest PSC, cap referent on sentir-se identificats i en el qual és residual. Un espai socialista nou de trinca.
- Un projecte sustentat en tres idees:
a) discurs nítidament d’esquerres, d’alternativa a la barbàrie que ens ha dut fins aquí.
b) inequívocament defensor del dret a decidir, com a punt de trobada de tota l’esquerra i com element nuclear i inexcusable del catalanisme polític avui .
c) radicalment regenerador i democràtic (transparència, corrupció, participació política…).
I tres eixos més:
1) Vocació majoritària. Voluntat inequívoca de governar Catalunya
2) Aposta x ser útil a la formació de majories d’esquerres en l’àmbit local i nacional
3) Bel·ligerant amb un status quo (formes, comportaments, complicitats) amb el que els ciutadans (i especialment les noves generacions) identifiquen al PSC i que inequívocament hem de combatre.
Per tot això us vull dir, fugint de la solemnitat, que no considero la meva acta de diputat com una representació personal. És vostra i a la vostra disposició la poso. A la vostra disposició i a la de la vocació que sempre m´ha mogut: la de representar la pluralitat del meu partit però sobre tot la de representar Catalunya des del socialisme catalanista. Avui he vingut a escoltar-vos, a sentir-me acompanyat perquè la nostra situació al Parlament de Catalunya, a la casa de tots , és , com a mínim , vergonyant. He de prendre una decisió i la vull prendre amb vosaltres. Des de la unitat, serem imparables. No som crítics, ni díscols. Som gent convençuda de quin són els nostres valors: socialisme i catalanisme per les mateixes raons. I si estem convençuts d’això, dels nostre socialisme, serem imparables. Mostrarem les febleses d’aquells que tinguin la temptació de prostituir-les. Perquè com deia el Marquès de Sade: “Tan febles són les vostres conviccions que us fan por les nostres?”
Endavant, Avancem! Visca, visca, visca Catalunya Socialista!
Cotxeres de Sants, 21 de març de 2014
Avancem i altres grups i persones de l’Espai Socialista que compartim idees i opinions, hem organitzat una trobada oberta de tots els col·lectius per parlar sobre la represa de l’espai socialista i les seves implicacions.
La trobada tindrà lloc el divendres 21 de març , a les 6 de la tarda, a les Cotxeres de Sants, carrer de Sants n. 79, de Barcelona.
Us podeu inscriure enviant-nos un correu electrònic a [email protected]
En primer, lloc permeteu-me agrair la invitació. Avancem! hem participat sempre de tota iniciativa que vagi en la línia de promoure l’agregació, la suma, en l’àmbit de l’esquerra política i social.
Per això som aquí. No per fer cap pols ni desafiament. L’únic pols i desafiament cal fer-lo a la dreta. L’esquerra justament necessita capacitat de sumar, d’agregar. I de més fraternitat. Segur que tots hi podem posar més de la nostra part.
Us parlo des del socialisme. Del Socialisme com una ideologia, però també, com deia Reventós, com un sentiment, un sentiment que es desvetlla a l’interior de cada persona.
D’aquest sentiment interior, profund, es d’on neix el que ens uneix als qui som aquí. La rebel·lia. La capacitat d’indignar-se, de dir no a les injustícies, de comprometre’s amb els altres per un Món més decent.
Catalunya necessita d’aquest sentiment de rebel·lia. El necessiten, els milers d’homes i dones que pateixen dramàticament les conseqüències d’una crisi indecent, causada per polítiques indecents i els causants de la qual, aquí i arreu del Món, són cada dia més rics, més poderosos i més insensibles.
Catalunya necessita el nostre compromís individual i col·lectiu amb la llibertat. Llibertat de la que es deriven drets irrenunciables. El dret a decidir el nostre futur col·lectiu i també, el dret a un habitatge, a un treball digne, a una educació i salut pública i de qualitat, als drets laborals. Sense aquests, la llibertat no es més que una paraula buida.
Els desnonats, els aturats, els qui fan cua als bancs d’aliments, les empreses que per falta de crèdits cauen, els joves que marxen perquè no hi ha alternativa, la nostra escola i sanitat pública i de qualitat, tots aquest drets pels qui tants moviments socials lluiteu cada dia, necessiten una alternativa.
Cal que la nostra indignació, la nostra rebel·lia, es converteixi en un projecte alternatiu de canvi. Amb una actitud irrenunciable, la vocació de govern.
Cal reivindicació, mobilització, lluita, i també capacitat de generar alternatives de govern. De governar per canviar les coses radicalment.
I en aquesta aventura hi estem tots convocats. Totes les tradicions polítiques de l’esquerra, moviments socials, sindicalistes, activistes…. Des del respecte a les diferents tradicions, formes d’organització, actituds. Lluny de dogmes. Lluny d’actituds excloents. Lluny de falses superioritats. Amb intel·ligència col·lectiva, fugint de retrets, de baix a dalt, amb generositat i amb una vocació de govern i de transformació real.
Construint itineraris d’amistat, projectes compartits, acords, fent de la pluralitat un valor, un actiu, un tresor. I amb la mirada posada en oferir al nostre poble un projecte de canvi, d’alternativa. Al servei d’una societat més justa i decent.
Moltes gràcies i moltes felicitats per aquesta iniciativa.
Barcelona, 1 de febrer de 2014
“Celebrem el to de diàleg i mà estesa d’Antonio Balmón. Creiem que apostar per la via política i no per la disciplinària és el camí adequat per resoldre el problema. Demanar reflexió i alhora plantejar un ultimàtum convertia al conflicte en un oxímoron irresoluble. Estem davant un assumpte de pluralitat i responsabilitat que el PSC sabrà solucionar com toca : políticament i no orgànicament.
“Coincidim amb el company Balmón : aquest no és un assumpte de personalismes, és col·lectiu. Per això, tot i que personalment pot estar tranquil, voldríem enviar un missatge a qui realment toca : a la militància que ens consta està vivint aquest episodi amb comprensible angoixa. Si el problema és si sabrem estar tots a l’altura de la circumstàncies, si actuarem amb altura de mires, podem estar tots i totes tranquils. En aquest sentit ens agradaria agrair la nombroses mostres de suport que tant el Moviment Avancem com els diputats Elena i Ventura, ens consta que també la companya Geli, han rebut aquest cap de setmana d’una imprescindible i soferta militància per aconseguir de nou el gran repte del socialisme català : governar Catalunya . I per això, evidentment,no sobra ningú, falta molta gent. I menys soroll de sabres”
“Davant una hipotètica destinació del conflicte a la comissió de garanties estem molt tranquils. Una comissió de garanties polítiques en un partit polític del segle XXI és una comissió de valoració de bones i males pràctiques polítiques, no un tribunal de la Santa Inquisició. L’actuació dels tres diputats en la passada sessió parlamentària s’inscriu en la voluntat de representativitat dels mateixos en una concepció plural dels valors del socialisme català. La composició, la qualitat democràtica de les persones que componen l’organisme és , en aquest sentit, una garantia”.
Jordi del Rio, Fundador del Moviment Avancem i responsable de Qualitat democràtica de la comissió executiva del PSC
19 de gener de 2014
El passat 16 de gener es va fer públic un manifest de suport als tres diputats dels PSC que varen votar a favor de la Proposta per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei orgànica de delegació a la Generalitat de Catalunya de la competència per a autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, quina resolució podeu llegir aquí
CRIDA SOCIALISTA PEL REFERÈNDUM
Els signants volem expressar el nostre suport als diputats socialistes que en la històrica votació que ha tingut lloc avui al Parlament de Catalunya s’han situat junt amb aquells altres diputats favorables a la celebració d’un referèndum i a aquells que s’han negat a votar en contra del seu compromís electoral. Ho fem des d’una convicció que es suporta en tres pilars: que l’esgotament del pacte constitucional fa del tot necessari revisar les relacions entre Catalunya i l’Estat; que l’opció de la independència pot ser una sortida però no necessariament l’única possible a la crisi actual; i que oposar-se a la possibilitat de que el poble de Catalunya es pugui pronunciar en un o altre sentit, és una postura inacceptable i antidemocràtica. A partir d’aquest posicionament, ens sentim en la necessitat d’afegir el següent:
El socialisme català no pot faltar a l’actual cita per Catalunya. Ha d’acudir-hi i en primera posició. I ha de fer-ho des de posicions pròpies, amb l’exigència crítica de sempre, sense caure en seguidismes, siguin de dins o de fora de Catalunya. El PSC no pot faltar-hi. I la resta de forces catalanistes han de fer-ho possible, lluny de tacticismes interessats. Així ho demanem i ho exigim, en nom dels interessos nacionals de Catalunya que creiem interpretar. I invitem tots els que es reconeguin en la nostra posició que no defalleixin, que se sumin a aquesta crida socialista en favor del referèndum. I que es disposin també a treballar, a mitjà termini, pel redreçament de l’espai socialista, per la construcció d’una alternativa catalana d’esquerres, capaç de donar la resposta deguda a l’actual involució democràtica, econòmica i social, i de posar Catalunya a l’avançada de la lluita per la llibertat, la justícia i el progrés.
Barcelona, 16 de gener de 2014
Per signar-lo ho podeu fer aquí
Satisfet x la pregunta. Ara unitat del catalanisme perquè #volemvotar.
— Joan Ignasi Elena (@joanignasielena) December 12, 2013
