Parlo per molta gent del meu entorn quan afirmo que la situació del país ja no s’aguanta per enlloc i que ens cal fer foc nou. A AVANCEM en diem l’emancipació social, política i nacional de Catalunya. En definitiva, a new country.
L’anàlisi de la situació no és nova en el meu cas, però sí agreujada pel devenir de la situació social, política i econòmica del país.
Com si d’un viatge es tractés, ens havien promès un país idíl·lic, però portem massa anys pujats a l’autobús ‘autonomista’ donant tombs sense sentit sense moure’ns de lloc.
Alguns ens havíem plantejat agafar el tren ‘federalista’ però resulta que per anar al nou país cal que de l’altra banda també posin les vies i de moment no estan per la feina.
Altres, havien optat pel vaixell ‘nacionalista’ i amenaçaven històricament de salpar, però per pragmatisme -ai, la Ramoneta- sempre hi havia una excusa per no llevar l’àncora.
Finally, ens hem trobat amb un grup de gent que estan decidits a arribar al nou país per la via directa, volant cap a la independència. I cada dia som més : alguns dels que s’han cansat del bus, del tren i del vaixell ja ens hi hem afegit. Serà un vol amb escales, primer el 24-M i després el 27-S, i esperem sumar-hi més companys i completar amb èxit el viatge al nou país, més just i més net.
I en això estem: fent pinya per ser prou gent per fletar el vol. T’hi apuntes?
